El nostre cos, des de la concepció, naixement i desenvolupament, està format per bilions de cèl·lules incloent microorganismes, patògens, virus, bacteris, paràsits, fongs, i altres que existeixen normalment en el nostre entorn, aire, superfícies, aliments, ... Aquests estan repartits per tot el nostre cos; la microflora intestinal, les cavitats o espais corporals com l’aparell respiratori, digestiu, pell, òrgans interns, etc. Ja estaven en el nostre organisme, en simbiosi i en equilibri continu, tret que estiguem malalts o afectats per una/es patologia/es.

Ara bé, si aquests microorganismes s’activen o desequilibren mitjançant una freqüència electromagnètica externa de gran potència, a través de senyals potents invisibles i no percebudes de forma directa o immediata, s’activen molts d’aquests microorganismes, desequilibrant-los i convertint-los en els nostres propis agressors cap al nostre metabolisme cel·lular i conseqüentment generant símptomes i patologies diverses. Per aquesta raó, no és un virus, bacteri o un patogen en concret, és una multi alteració cel· lular en el nostre organisme la que provoca una resposta del sistema immunitari (defenses naturals).

La majoria de les vegades i depenent de la persona, la seva edat, les seves patologies prèvies, el seu tipus de vida, nutrició, i depenent del patogen que s’activi, li provocarà trastorns digestius, respiratoris, neurològics, hormonals o cardiocirculatoris. Fins a la data no estem davant d’un únic patogen, estem davant d’una situació patològica de pacients multisistèmics complicats.

Recordem que un mínim percentatge d’éssers humans mostren símptomes clínics, és a dir es posen malalts. Segons Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, s’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d’emissions radioelèctriques. Concretament, a Espanya, segons la normativa, s’estableix un nivell d’exposició màxima al públic de 100 μT (micro tesles) per a un camp magnètic de 50Hz.

Aquests valors es basen en la Recomanació del Consell Europeu 1999/519 / CE de 12 de juliol, que al seu torn tenen com a referència la guia presentada per la ICNRP (Comissió Internacional per a la Protecció contra la Radiació no Ionitzant). Així mateix, la ICNIRP és una organització no governamental, reconeguda formalment per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). La mateixa OMS va classificar al maig de l’any 2011, a través de la seva Agència IARC (Agència Internacional per a la Investigació de el Càncer), a les radiacions electromagnètiques EMF-RF, dins el Grup 2B “possible carcinogen humà”. Si bé, una minoria important del propi grup de treball demanava la classificació més greu: Grup 2A “probable carcinogen humà”.

Amb tot això, l’OMS continua sense incloure l’electro hiper sensibilitat (EHS) en el seu catàleg de “malalties reconegudes”. Podríem llavors afirmar que segons aquests estaments i la seva corresponent legislació, la contaminació electromagnètica permesa i que “no és perjudicial per a la salut”, és d’entre 80 i 100 micro tesles. La pregunta és, què passa quan el nivell és de 400 o fins i tot 600 micro tesles de freqüència electromagnètica en l’entorn? Sabem què els passa a les nostres cèl·lules quan s’exposen a les esmentades freqüències? ?