En aquests moments no existeix cap tipus de regulació. Però sí que hi ha l’obligació de donar-se d’alta com a persona física en l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), en el marc dels epígrafs 841 -Naturòpata, acupuntor i altres professionals parasanitaris- o com a persona jurídica en el 944, serveis parasanitaris- . Això causa un greu perjudici per a tots aquells professionals que han estudiat durant anys -i que segueixen contínuament formant-se, generant un nínxol d’intrusisme

Qui pot obrir un negoci oferint serveis de Teràpies Naturals?
Qualsevol. Quan això ho expliques a un polític, sigui del color que sigui, es posa les mans al cap, però, no obstant això, cap dels molts que ens han rebut fins a la data ha mogut un dit per solucionar-ho. El 94% dels ciutadans -als quals es deuen aquests polítics- vol la regulació de les Teràpies, tal com es desprèn de l’estudi realitzat l’any 2018 per l’empresa Anàlisi i Investigació, titulat ‘Percepció de les Teràpies Naturals a la societat’. Està tot fet i el Govern no mou fitxa! L’any 2007 vam impulsar el projecte més ambiciós de regulació de la mà de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser tombat mitjançant sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per invasió de competències i llavors, el Govern central, en lloc de prendre-ho com a exemple, es va creuar de braços.

A partir de llavors vaig treballar a...
El 2014, sobre la regulació de centres no sanitaris a Catalunya, es va aprovar una proposició de llei per aconseguir que als professionals se’ls exigissin uns requisits mínims per obrir un centre. La Generalitat no el va arribar a aplicar mai. També el 2016 es va presentar una proposició no legislativa que regulava les condicions dels professionals de les Teràpies Naturals al País Basc. Llavors es va aconseguir en l’arc parlamentari un consens ple, igual que anteriorment a Catalunya, però la proposta no es va posar en pràctica.

¿Sembla que tot el treball dut a terme és un esforç en va? la resposta és rotundament NO. L’estudi i desenvolupament d’aquestes accions aporta un coneixement necessari per seguir lluitant per una regulació digna per als professionals i per als ciutadans. En què estan realment treballant tots aquells que diuen que estan posant el seu esforç en aconseguir l’anhelada regulació? Què estan fent moltes persones o entitats que diuen defensar les Teràpies i que s’omplen la boca explicant que treballen per una regulació? El que cal preguntar-se és: realment ho fan?, no només s’ha de treballar en pro d’una regulació sinó també en què no prohibeixin l’exercici de la professió.

Fa tres anys, a Sevilla van prohibir l’exercici de la seva professió als massatgistes que buscaven descarregar la musculatura als atletes després d’una competició, ens vam trobar sols a l’ajuntament de Sevilla, ningú s’havia interessat per aquest problema. Quan fa dos anys a Aragó van registrar una proposta en contra de l’Homeopatia ens vam tornar a trobar sols, i més recentment quan a Catalunya, amb motiu de les restriccions, van tancar els centres de Teràpies, (segons les autoritats havien de tancar tots els centres que oferissin serveis de proximitat) vam tornar a sol·licitar mesures cautelars davant del jutjat, donant-se compte l’administració de l’error i permetent obrir de nou. La meva experiència em diu que mai creguis en projectes, exigeix fets