És una tècnica de nutrició cel·lular global iniciada per René Quinton i avalada per més de cent anys de pràctica hospitalària, demostrant una gran eficàcia en diferents malalties. A causa de la seva similitud amb la sang, l’aigua de mar conté tots els minerals necessaris per al bon funcionament i regeneració de les nostres cèl·lules, i gràcies a la biodisponibilitat iònica dels seus elements, aconsegueix reposar qualsevol manca de minerals.

La ingesta d’aigua de mar aconsegueix equilibrar l’organisme, regenerant les cèl·lules i retornant-les-hi tota la seva vitalitat. Grans esportistes d’elit, com Rafa Nadal, la fan servir habitualment per hidratar-se i recuperar els minerals perduts durant l’alta competició.

Per descomptat, hem de tenir clar que la Teràpia Marina no consisteix en anar a la platja, agafar una ampolla i omplir-la. L’aigua de mar, perquè sigui realment beneficiosa, ha de ser recollida en els anomenats vòrtex de fitoplàncton. L’aigua de mar ha de ser sotmesa a un procés d’esterilització per mitjà del microfiltrat en fred i, per no alterar les propietats de l’aigua de mar, aquest procés s’ha de fer de manera mecànica. Després de l’esterilització ha de conservar-se en un mitjà estèril. L’aigua de mar es pot prendre de diferents formes:

Beguda: S’usa principalment per recuperar al cos de la pèrdua de minerals.

Inhalant: Mitjançant un vaporitzador, afegint aigua de mar, s’aconsegueix hidratar la mucosa de les vies altes respiratòries superiors, aconseguint la seva descongestió.

Bany Nasal: Mitjançant una lota nasal es pot realitzar un bany nasal aconseguint netejar en profunditat les fosses nasals, arrossegant i fluïdificant la mucositat i estimulant la seva sortida cap a la gola. Col·lutori: Per a la sequedat ocular o irritació dels ulls, aplicant unes gotes als ulls es nota un alleujament pràcticament immediat. Anem a centrar-nos en l’administració oral, ja que és la més usada habitualment per professionals i usuaris.

Quina quantitat d’aigua de mar podem beure?

Si es pren en grans quantitats pot resultar perjudicial. Pot ser perillós en persones amb patologies cardiovasculars, insuficiència renal o hepàtica. En funció de la quantitat de sal, es podrà prendre més o menys quantitat de plasma marí, per així complir amb les recomanacions de l’OMS pel que fa a la ingesta de sodi diària apropiada (sense necessitat d’aprofundir en si són o no correctes aquestes recomanacions ).

Això es dona en el cas de consumir aigua de mar no filtrada en estat hipertònic. Per als supòsits de consumir aigua de mar isotònica o hipotònica, gairebé podríem dir que es pot prendre a discreció, encara que és cert que no hi ha referències ni estudis sobre l’efecte que té en l’organisme el consum d’aigua marina isotònica a plaer, sense cap restricció.

El millor que pot fer qualsevol persona és dirigir-se al seu terapeuta i preguntar per la dosi diària recomanada, que serà específica segons el patiment o el resultat que es desitgi aconseguir. Els dies 11,12 i 13 de juny, de la mà de la Fundació Rene Quinton, estarem presents en el Primer Congrés Online sobre Teràpia Marina i les seves aplicacions pràctiques en la salut.